Les pedres de la discòrdia

La pedra va ésser per als nostres ancestres recer, arma de caça i de mort. Era l'Edat de Pedra. Amb l'esdevenir dels temps va ser calçada romana, monestir medieval i escultura. Comunicació, religió i art que la pedra ha traslladat fins els nostres dies.

La pedra ha estat mut testimoni de l'avanç i progrés de la humanitat, símbol de la permanència dels valors que transcendeixen entre generacions. La pedra ha estat gairebé tot per a unes societats que sobre ella han construït quant perdura en el temps.

Les pedres són mudes però no sordes. Han escoltat moltes converses en molts idiomes. Tants com pobles, generacions i persones que s'han acollit entre les seves parets o han viatjat a través de les muntanyes.

Tots els devem molt a les pedres, inclòs respecte i agraïment. Les pedres són de tots. Que ningú pretengui emportar-se-les amb l'excusa de l'idioma.

Juan Rodríguez
Desembre de 2.002