Poca vergonya

Les persones habitualment viuen en un context en el qual, a més de la seva vida personal i familiar, està la seva projecció social, ja sigui en l´empresa o en entitats de les quals formen part, tant si és voluntàriament (club de tennis) com per imperatiu legal (estat, ciutat, comunitat de propietaris,...).

La vida privada i familiar pertany a cadascun i pot gestionar-la segons entengui. És la seva vida. Però el nostre comportament en societat, i per a salvaguardar interessos aliens, està subjecte a unes normes que ens confereixen drets (dels quals sempre ens recordem) però també obligacions, que se'ns solen "distreure".

Però alguns individus creuen que només tenen drets, inclòs el de fer el que els dóna la gana i a qui discrepin de la seva actuació la solució és senzilla: uns "consells", que "així no es pot anar per la vida i et poden passar coses". Consells que segons els Jutjats de Gavà són un delicte d'amenaces. El condemnat? Doncs un veí amb la pretensió de no pagar I.V.A. en les despeses de la Comunitat de Propietaris, atès que així tot és més barat.

I la resta de propietaris i l'administrador (de Begues)? Doncs ni els uns ni l'un altre tenen problemes de vergonya a l'hora de manifestar les seves simpaties pels "consells" i per saltar-se la legalitat vigent.

Atès que ni sóc com ells (les lleis estan per a complir-les) ni em dedico a amenaçar nenes de 2 anys, no veig inconvenient perquè des de Gavà indiquin si l'I.V.A. s´ha de pagar o no.

Juan Rodríguez
Gener de 2.003